Hauré d'aixecar la vasta vida
que cada matí hauré de reconstruir.
Des de que te'n vas anar,
quants llocs s'han tornat en và
i sense sentit, iguals.
Tardes que van ser fruit de la teva imatge,
melodies en que sempre m'esperaves.
dilluns, 6 de maig del 2013
Notes sobre el post-simbolisme
Què és el simbolisme?
El Simbolisme va ser un moviment artístic d'origen francès i belga, que es va dur a terme en la poesia i en les arts. Era una reacció contra el Naturalisme i el Realisme.
Es va caracteritzar pel fet de voler expressar idees i sentiments, a través de la utilització de símbols. Es substitueix la realitat per la idea.
En què es diferencia del post-simbolisme?
El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va heretar la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país.
Qui és Baudelaire?
Charles-Pierre Baudelaire va ser un poeta, crític i traductor francès. Va ser un dels poetes més influents del segle XIX i se'l va anomenar "el poeta maleït" degut a la seva vida de bohèmia i als seus excessos. Aquest personatge va ser l'autor del moviment simbolista amb l'obra "les flors del mal".
Com és que una obra publicada el 1857 influencià un autor dels anys 30 del segle XX? Quina és aquesta obra?
L'obra va ser "les flors del mal", una recopilació de poemes que marcà l'inici del corrent simbolista. Aquesta obra va influenciar a Màrius Torres,bàsicament per ser la primera obra publicada simbolista.
Qui és Mallarmé? què té a veure amb la poesia de Màrius Torres? I Rimbaud? i qui és aquest paio de la foto?
Mallarmé Stéphane va ser un poeta francès que va iniciar una renovació de la poesia, fent-la entrar a la modernitat a finals del segle XIX. Mallarmé va descobrir que si "el Cel és mort", el no-res és un punt de partida que porta a la bellesa i a l'Ide. En la poesia de Màrius torres va influenciar en el tema de la trascendència i de la concepció de la mort.
Jean Nicolas Arthur Rimbaud va ser un altre poeta francès, va dedicar gran part de la seva obra a fer recerques i investigacions sobre la llengua. El seu estil es basa en la musicalitat i el domini dels sentits.
L'home de la foto és Mallarmé Stéphane.
Figures retòriques
Al·literació: Repetició volguda
d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos.
Antitesis: Oposar en una mateixa frase
dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.
Comparació: Establiment d’una relació
d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de
color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat
per l’autor.
Epitet: Adjectiu que no aporta cap
contingut significatiu essencial, més aviat evidencia i ressalta una
característica coneguda per tothom.
Hiperbaton: Consisteix en una alteració
forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme
adequat o la mètrica desitjada.
Hiperbole: Figura que es fonamenta en
una exageració evident
Ironia: Consisteix a expressar una
intenció amb una expressió de significat absolutament contrari
creant un efecte de retret o burla.
Metafora: Figura en la qual se substitueix
l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual
existeix una determinada analogia.
Personificacions: atribució de qualitats humanes a un objecte inanimat
Polisidenton: Repetició successiva
o freqüent d’una conjunció per donar més força
a l’expressió.
Xoca l’embruix de clenxes arrauxades
amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes.
amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes.
tindreu
els ulls vessant
i les mans buides!
i les mans buides!
La pell del mar, de mocadors farcida,
sembla guarnir-se per al nostre comiat.
sembla guarnir-se per al nostre comiat.
Les més humils engrunes
no fóren un regal?
no fóren un regal?
Ens sorprèn aquesta essència tova
quan apareix un nou penediment
i treu el pap que la feblesa cova.
quan apareix un nou penediment
i treu el pap que la feblesa cova.
Tronen els canons i,
en la distància,
esquitxen tot l’espai
amb les desferres
d’un poble commogut i esporuguit.
en la distància,
esquitxen tot l’espai
amb les desferres
d’un poble commogut i esporuguit.
heu proclamat al món
la vostra proesa solidària
la vostra proesa solidària
Un
trau sinuós,
obert al mig d’aquest tapís obscur,
obert al mig d’aquest tapís obscur,
Las estrellas nos miraban
mientras la ciudad sonreía
mientras la ciudad sonreía
I en tenen per
a tot
i no n’abasten gens
i encara en deuen
a qui més estimen.
i no n’abasten gens
i encara en deuen
a qui més estimen.
Terror i emotivitat
El més expressiu és el segon fragmen ja que ho explica més detalladament, tot i que en els dos descriu bé els fets ja que ha de tenir en compte totes les víctimes que hi va haver.
dijous, 25 d’abril del 2013
Heu llegit la novel·la? si oi?
Capítol 1: la narradora viatja a Rodes, on decideix que escriurà la novel·la sobre el genocidi del poble armeni.
Capítol 2: es presenten dos personatges, Aram i Lorgos, i mentre bussegen pel Mediterrani passen per Trebisonda (Armènia), Van-llac-: monestir de Narek (Armènia), Aghatamar -illot-: església de Santa Creu (Armènia), Plana d'Abagha (Armènia), Igdir (Armènia), Echmiadzin (Armènia), Jerevan (Armènia), Port de Pireu (Grècia).
Capítol 3: Aram i la seva mare són a Atenes com altres regugiats armenis. Durant aquest capítol esta a Atenes (Grècia), Illes Ciclades (Grècia), Patràs (Grècia), Illa Ítaca (Grècia), Illes Jòniques (Grècia).
Capitol 4: Aram i la seva mare son al vaixell que els portarà cap a Marsella. Pel camí passen per Corint (Grècia), Bríndisi (itàlia), Gènova (Itàlia).
Capitol 5: Aram i la seva mare han arribat a Marsella. Aqui és la seva mare qui redacta les seves vivències. Estan a Marsella (França).
Capitol 6: Aram i la seva mare continuen a Marsella (França).
Capitol 7: La mare d'Aram rep una carte del pare Mesrob, del monestir de Venècia on havia estudiat Vahé quan era jove. estan a Marsella (França).
Final i epíleg: Aram i Alèxia es van casar.
dijous, 21 de març del 2013
Els cicles narratius d'Anglada
-El cicle "Trio de Mitilene" on escriu les novel·les Viola d'amore, Artemísia i El violí d'Auschwitz. En la seva obra l'autora vol destacar els elements fonamentals de la seva obre, en aquest cas la música i el món clàssic.
-El cicle "Dues planes" on escriu Les Closes, Flors per a Isabel, No em dic Laura i L'agent del rei. L'objectiu en comú d'aquest cicle és Vic i l'Empordà.
-El cicle "Mediterrànies", on escriu Quadern d'Aram, També a tu, Cleanòrides i Sandàlies d'escuma. Els elements fonamentals és la Mediterrània, des de Catalunya fins a Turquia.
-El cicle "Dues planes" on escriu Les Closes, Flors per a Isabel, No em dic Laura i L'agent del rei. L'objectiu en comú d'aquest cicle és Vic i l'Empordà.
-El cicle "Mediterrànies", on escriu Quadern d'Aram, També a tu, Cleanòrides i Sandàlies d'escuma. Els elements fonamentals és la Mediterrània, des de Catalunya fins a Turquia.
El quadern d'Aram: la literatura testimonial
Què és i on és Armènia?
La República d'Armènia és un país del Caucas, que des del 1990 va ser una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica. Geogràficament l'estat armeni pertany a Àsia, i els seus límits són Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La seva capital és Erevan.
Què era l'Imperi Otomà i quin paper juga a la primera guerra mundial?
L'imperi Otomà era una entitat política pluriètnica i plurireligiosa. Entre les diferents ètnies que hi havia destacava Armènia que antigament havia estat un país independent. Al llarg del segle XIX van sorgir els primers partits nacionalistes armenis i es van desencadenar un seguit de revoltes armades per demanar la independència dels armenis. La situació es va convertir en una matança contra els armenis i van deixar de ser reconeguts com a minoria ètnica i religiosa.
L'imperi Otomà va entrar a la Primera Guerra Mundial com aliat d'Alemanya i en contra de Rússia, França i Gran Bretanya. Degut això van esdevenir sospitosos d'ajudar a l'enemic i va començar el genocidi armeni.
Què, quan, va ser i perquè va ser l'anomenat "Genocidi Armeni"?
El genocidi armeni va ser un seguit de matances i deportacions dels armenis de l'actual territori de Turquia, que aleshores era l'Imperi Otomà. Aquest genocidi tenia la finalitat d'eliminar totalment la població armènia dels territoris turcs. Actualment, l'estat turc nega l'existència d'aquest genocidi i afirma que la població turca va ser la víctima real per part dels armenis.
La República d'Armènia és un país del Caucas, que des del 1990 va ser una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica. Geogràficament l'estat armeni pertany a Àsia, i els seus límits són Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La seva capital és Erevan.
Què era l'Imperi Otomà i quin paper juga a la primera guerra mundial?
L'imperi Otomà era una entitat política pluriètnica i plurireligiosa. Entre les diferents ètnies que hi havia destacava Armènia que antigament havia estat un país independent. Al llarg del segle XIX van sorgir els primers partits nacionalistes armenis i es van desencadenar un seguit de revoltes armades per demanar la independència dels armenis. La situació es va convertir en una matança contra els armenis i van deixar de ser reconeguts com a minoria ètnica i religiosa.
L'imperi Otomà va entrar a la Primera Guerra Mundial com aliat d'Alemanya i en contra de Rússia, França i Gran Bretanya. Degut això van esdevenir sospitosos d'ajudar a l'enemic i va començar el genocidi armeni.
Què, quan, va ser i perquè va ser l'anomenat "Genocidi Armeni"?
El genocidi armeni va ser un seguit de matances i deportacions dels armenis de l'actual territori de Turquia, que aleshores era l'Imperi Otomà. Aquest genocidi tenia la finalitat d'eliminar totalment la població armènia dels territoris turcs. Actualment, l'estat turc nega l'existència d'aquest genocidi i afirma que la població turca va ser la víctima real per part dels armenis.
dissabte, 2 de març del 2013
Altres mites en el teatre d'Espriu: Ester i Fedra
Mite d'Ester
La història està ambientada a l'exili jueu a Babilònia. El rei persa Assuer busca una nova esposa després de repudiar la seua per un escàndol amb uns ambaixadors. Ester es presentada camuflada i sedueix el monarca. Un cortesà envejós planeja matar els jueus, el rei hi accedeix sense saber que la seva pròpia muller pertany a aquesta raça. Avisada pel seu oncle, Ester intercedeix davant el rei arriscant la vida i aconsegueix que s'anul·li el decret.
Mite de Fedra
Fedra i Teseu van tenir dos fills: Acamant i Demofont però Fedra es va enamorar del fill que Teseu havia tingut amb Antíope: Hipòlit. El jove, que detestava les dones, va refusar els favors que la seva madrastra li soŀlicitava. Fedra, tement que Hipòlit expliqués a Teseu les insinuacions d’ella, va estripar-se el vestit, va trencar la porta de la seva habitació i va afirmar que Hipòlit havia intentat violar-la. Teseu ple de ràbia però no volent matar al seu fill amb les seves pròpies mans, va recórrer a Possidó, el qual li havia promès satisfer tres desitjos. Fent cas a Teseu, el déu va enviar un monstre marí que, sortint de les onades quan Hipòlit conduïa un carro a la vora del mar, va espantar als cavalls i va provocar la mort del jove. Fedra, a causa dels remordiments i la desesperació, es va penjar.
La història està ambientada a l'exili jueu a Babilònia. El rei persa Assuer busca una nova esposa després de repudiar la seua per un escàndol amb uns ambaixadors. Ester es presentada camuflada i sedueix el monarca. Un cortesà envejós planeja matar els jueus, el rei hi accedeix sense saber que la seva pròpia muller pertany a aquesta raça. Avisada pel seu oncle, Ester intercedeix davant el rei arriscant la vida i aconsegueix que s'anul·li el decret.
Mite de Fedra
Fedra i Teseu van tenir dos fills: Acamant i Demofont però Fedra es va enamorar del fill que Teseu havia tingut amb Antíope: Hipòlit. El jove, que detestava les dones, va refusar els favors que la seva madrastra li soŀlicitava. Fedra, tement que Hipòlit expliqués a Teseu les insinuacions d’ella, va estripar-se el vestit, va trencar la porta de la seva habitació i va afirmar que Hipòlit havia intentat violar-la. Teseu ple de ràbia però no volent matar al seu fill amb les seves pròpies mans, va recórrer a Possidó, el qual li havia promès satisfer tres desitjos. Fent cas a Teseu, el déu va enviar un monstre marí que, sortint de les onades quan Hipòlit conduïa un carro a la vora del mar, va espantar als cavalls i va provocar la mort del jove. Fedra, a causa dels remordiments i la desesperació, es va penjar.
- Espriu les incorpora a la seva obra ja que la primera s'identifica amb el conflicte de Catalunya i la segona amb els diferents conflictes amorosos.
dilluns, 25 de febrer del 2013
Les antígones de Bertrold Brech i Jean Anouilh
Bertrold Brech
Poeta, director teatral i dramaturg alemany. Va néixer el 10 de febrer de 1898 a Augsburg (Baviera) i es va formar a les universitats de Munich i Berlín. El 1924, va aparèixer com autor teatral al "Berlín Deutsches Theater" sota la direcció de Max Reinhardt. A causa de la seva oposició al govern de Hitler, es va veure forçat a marxar d'Alemanya el 1933 vivint primer a Escandinavia i finalment a California el 1941. el 1948, va tornar a Alemanya, es va establir a Berlín Est i va fundar la seva pròpia companyia teatral, el "Berlines Ensemble". Va ser una figura controvertida en l'Europa de l'Est, ja que el seu pesimisme moral xocava amb l'ideal soviètic del socialisme realista. Va morir el 14 d'agost el 1956 a Berlín.
Les característiques de la seva Antígona és que els germans varons no es maten entre ells, sino que tots dos intervenen en la guerra de Creont conrta Argos: Eteocles mor primer en el camp de batalla i Polinices al veure el cadaver del seu germa va fugir. El soldat Megareo, un altre fill de Creont l'assassina per desertor. Es repeteix el final tràgic.
Jean Anouilh
Fill de pares vasco-francesos residents en París. El seu pare era sastre i la seva mare professora de piano. en la seva adolescencia va estudiar dret i va treballar en una agencia de publicitat. als 18 anys va decidir consagrar la seva vida al teatre, i es va convertir en el secretari de Louis Jouvet.
el 1929, va escriure la seva primera obra, una farsa. despres de passar dos anys com secretari de Luis, el 1932 va decidir escriure la seva primera obra verdadera. el seu primer gran exit es coneix el 1937 amb El Viatjer sense equipatge.
Durant la ocupació alemanya va continuar escribint. No va colaborar amb els alemanys pero tampoc va formar part de la Resistencia. en el periode de postguerra va seguir escribint regularment. Despres d'un periode de descans, tres noves obres van ser publicades el 1959. Després del fracas de La cova el 1961 el seu ritme de producció es redueix publican nomes tres obres fins el 1968; tot i així el 969 va escriure una de les seves obres principals Estimat Antoine. En la decada de 1970 va donar varies peces mes.
Les característiques de la seva Antigona és que es desenvolupa a Francia durant la segona guerra mundial i presenta la lluita entre el mon dels purs i els corruptes. La figura d'Antigona s'ergueix contra un mon en completa decadencia per aixo enten que la seva mort constitueixi l'actitud mes digna; no nomes compleix amb els seus valors personals d'enterrar el seu germa, sino que mante la transpacencia del ser en una societat corrupta a on entren en conflicte la llei divina i la terrenal. Anouilh presenta una nova concepció del desti on aquest no es determina per la Parca, si no per les condicions i funcions exercides en la societat. Ell actualitza el mita des de aquesta perspectiva: el reflexe dels problemes quotidians de un mon on la mort es la unica solucio per evitar la corrupció humana.
Poeta, director teatral i dramaturg alemany. Va néixer el 10 de febrer de 1898 a Augsburg (Baviera) i es va formar a les universitats de Munich i Berlín. El 1924, va aparèixer com autor teatral al "Berlín Deutsches Theater" sota la direcció de Max Reinhardt. A causa de la seva oposició al govern de Hitler, es va veure forçat a marxar d'Alemanya el 1933 vivint primer a Escandinavia i finalment a California el 1941. el 1948, va tornar a Alemanya, es va establir a Berlín Est i va fundar la seva pròpia companyia teatral, el "Berlines Ensemble". Va ser una figura controvertida en l'Europa de l'Est, ja que el seu pesimisme moral xocava amb l'ideal soviètic del socialisme realista. Va morir el 14 d'agost el 1956 a Berlín.
Les característiques de la seva Antígona és que els germans varons no es maten entre ells, sino que tots dos intervenen en la guerra de Creont conrta Argos: Eteocles mor primer en el camp de batalla i Polinices al veure el cadaver del seu germa va fugir. El soldat Megareo, un altre fill de Creont l'assassina per desertor. Es repeteix el final tràgic.
Jean Anouilh
Fill de pares vasco-francesos residents en París. El seu pare era sastre i la seva mare professora de piano. en la seva adolescencia va estudiar dret i va treballar en una agencia de publicitat. als 18 anys va decidir consagrar la seva vida al teatre, i es va convertir en el secretari de Louis Jouvet.
el 1929, va escriure la seva primera obra, una farsa. despres de passar dos anys com secretari de Luis, el 1932 va decidir escriure la seva primera obra verdadera. el seu primer gran exit es coneix el 1937 amb El Viatjer sense equipatge.
Durant la ocupació alemanya va continuar escribint. No va colaborar amb els alemanys pero tampoc va formar part de la Resistencia. en el periode de postguerra va seguir escribint regularment. Despres d'un periode de descans, tres noves obres van ser publicades el 1959. Després del fracas de La cova el 1961 el seu ritme de producció es redueix publican nomes tres obres fins el 1968; tot i així el 969 va escriure una de les seves obres principals Estimat Antoine. En la decada de 1970 va donar varies peces mes.
Les característiques de la seva Antigona és que es desenvolupa a Francia durant la segona guerra mundial i presenta la lluita entre el mon dels purs i els corruptes. La figura d'Antigona s'ergueix contra un mon en completa decadencia per aixo enten que la seva mort constitueixi l'actitud mes digna; no nomes compleix amb els seus valors personals d'enterrar el seu germa, sino que mante la transpacencia del ser en una societat corrupta a on entren en conflicte la llei divina i la terrenal. Anouilh presenta una nova concepció del desti on aquest no es determina per la Parca, si no per les condicions i funcions exercides en la societat. Ell actualitza el mita des de aquesta perspectiva: el reflexe dels problemes quotidians de un mon on la mort es la unica solucio per evitar la corrupció humana.
dijous, 21 de febrer del 2013
La "veritat veritable" darrera de l'anècdota
El principi de la saviesa
Un home molt ric, un dia els seus criats troben una mà al seu jardí. L'home posa un anunci als diaris perquè aparegui l'amo de la mà. Durant un període de temps el va a veure mota gent buscant objectes que han perdut i que troben en aquell jardí, peró el propietari de la mà no apareix. Un dia, apareix un home que sap llegir les mans, llegeix la mà desapareguda per saber de qui és. Un cop ho saben van a casa del propietari de la mà i aquest li diu que ja l'esperava, que es va talla la mà expressament perquè ho deia l'evangeli.
El fet que s'hi amaga al darrera és l'extranyesa de que l'home posa un anunci de que s'ha perdut un objecte, que és una mà, i apareix molta gent buscant diferentes coses que resulten trobar-les al seu jardí pero no apareix mai el propietari de la mà.
Es situa a l'apartat de la imprevista certesa ja que és cert però es molt imprevist, ja que es estrany trobar-se una mà al jardí, i més que apareixi un seguit de gent buscant diferents objectes perduts que apareixen al jardí.
Els catalans pel mon
Un català visita el país de Birmània on s'instala amb un rei al seu palau. La visita s'allarga, ja que queda fascinat de la manera de viure que tenen, ja que conviuen humans i animals al palau i la festa contínua sempre. Quan va arribar el dia que havia de marxar el rei va organitzar un espectacle per despedir-se del català, on van sortir ballarines a dansar. El ball es va allargar moltes hores i al final el convidat va deixar anar un comentari en català, dient que li agradaven més les danses de Castellterçol. El lloro que tenia el costat es va dirigir a l'estranger i li va idr que més valía que no el sentís lintèrpret ja que li podia dir al rei. El convidat va quedar parat en veure de que el lloro parlava molt bé el català, i a la nit quan tothom dormia va anar a buscar-lo al palau i van estar parlant de que els dos trobaven molt a faltar la terra catalana, aleshores van entendre que per molt diferents que fóssin la llengua els unia.
El fet que s'amaga darrera és l'estranyesa que sentim per altres costums i cultures d'altres països, i la sorpresa de trobar algu (extranyament, un lloro) que també parli el teu idioma i sempre tenir en comú trobar a faltar la terra natal tot i que son completament diferents.
Es situa a l'apartat de ver, pero inexplicable, ja que és veritat però no es pot explicar ja que no és de creure si no es veu en persona.
Raspall (conte infantil)
Quan en Turc, el gos de la família, es va menjar el barret del pare, la mare va decidir que allò ja no podia ser i van acordar que el gos se'l quedaria la dona del jardiner. El nen, que estava molt disgustat va intentar fer cobrar vida a diferents objectes per divertir-se pero de seguida s'avorria. un dia en un raco de les golfes va trobar un gran raspall passat de moda, li va passar la mà pel èl i li va donar l'efecte que
estava acariciant el llom d’un gos. Aleshores, va lligar-lo amb un tros
de cordill i se’n va anar a jugar amb la seva nova mascota. Durant la
nit, com que no volia que en Raspall passés fred dormint a les rajoles
del terra, se’l emportà sobre el seu llit. L'estimació del nen era tant gran que va fer que Raspall cobrés vida, seguint tenint la forma de raspall, però movent-se com un gos. Al matí li va anar explicar a la seva mare que es va riure d'ell i a l'hora de dinar la mare se'n reia explicant-li el pare que també se'n va riure molt. A la nit següent, un lladre va entrar a la casa i va estar a punt d'agredir al pare del nen, pero per sort va apareixer Raspall i va mossegar el delinqüent, que al final es va renidr i es va lliurar a la policia. Al final, els pares li van jurar al nen que mai més dubtarien de la seva paraula i que construirien una caseta al jardí pel valent Raspall.
El fet que s'hi amaga la darrera és la imaginació que pot tenir un nen al sentir-se sol i fins a quin punt pot arribar aquesta imaginació fent que un simple rapall tingui vida.
Es situa a l'apartat de l'escenari desconcertant, ja que es molt irreal i desconcertant que un rapall cobri vida en la situació de que un nen es sent sol i s'imagina que el raspall és un gos i li acaba agafant molt carinyo.
dijous, 24 de gener del 2013
dijous, 10 de gener del 2013
Teoria de l'ham poètic
Carner va escriure un llibre "teòric" que es titula "Teoria de l'ham
poètic". en aquest assaig l'autor tracta d'explicar alguns conceptes
sobre la creació poètica que després hem vist en la seva obra.A la seva Teoria de l'ham poèticparla de
la paraula donada que és segons ell és una certa forma d'inspiració que fa que el vers
arribi quan menys ho esperes, i que el poema trobi, com si no ho volgués, un generador en l'atzar.
La Catalunya del 1906
Tant els intel·lectuals modernistes com els noucentistes volien
modernitzar la societat, la cultura, l'art... noucentistes fan
un pacte amb la societatintel·lectualsformaran part de la burgesia,
tindran una ideologia convencional. Un partit polític donarà especial suport a
les idees noucentistes que és la “Lliga Regionalista”.Les seves idees es van
incorporar amb la mínima ajuda política va poder modernitzar el país.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)