dilluns, 25 de febrer del 2013

Les antígones de Bertrold Brech i Jean Anouilh

 Bertrold Brech
 Poeta, director teatral i dramaturg alemany. Va néixer el 10 de febrer de 1898 a Augsburg (Baviera) i es va formar a les universitats de Munich i Berlín. El 1924, va aparèixer com autor teatral al "Berlín Deutsches Theater" sota la direcció de Max Reinhardt. A causa de la seva oposició al govern de Hitler, es va veure forçat a marxar d'Alemanya el 1933 vivint primer a Escandinavia i finalment a California el 1941. el 1948, va tornar a Alemanya, es va establir a Berlín Est i va fundar la seva pròpia companyia teatral, el "Berlines Ensemble". Va ser una figura controvertida en l'Europa de l'Est, ja que el seu pesimisme moral xocava amb l'ideal soviètic del socialisme realista. Va morir el 14 d'agost el 1956 a Berlín.

Les característiques de la seva Antígona és que els germans varons no es maten entre ells, sino que tots dos intervenen en la guerra de Creont conrta Argos: Eteocles mor primer en el camp de batalla i Polinices al veure el cadaver del seu germa va fugir. El soldat Megareo, un altre fill de Creont l'assassina per desertor. Es repeteix el final tràgic.




Jean Anouilh
Fill de pares vasco-francesos residents en París. El seu pare era sastre i la seva mare professora de piano. en la seva adolescencia va estudiar dret i va treballar en una agencia de publicitat. als 18 anys va decidir consagrar la seva vida al teatre, i es va convertir en el secretari de Louis Jouvet.
el 1929, va escriure la seva primera obra, una farsa. despres de passar dos anys com secretari de Luis, el 1932 va decidir escriure la seva primera obra verdadera. el seu primer gran exit es coneix el 1937 amb El Viatjer sense equipatge.
Durant la ocupació alemanya va continuar escribint. No va colaborar amb els alemanys pero tampoc va formar part de la Resistencia. en el periode de postguerra va seguir escribint regularment. Despres d'un periode de descans, tres noves obres van ser publicades el 1959. Després del fracas de La cova el 1961 el seu ritme de producció es redueix publican nomes tres obres fins el 1968; tot i així el 969 va escriure una de les seves obres principals Estimat Antoine. En la decada de 1970 va donar varies peces mes.

Les característiques de la seva Antigona és que es desenvolupa a Francia durant la segona guerra mundial i presenta la lluita entre el mon dels purs i els corruptes. La figura d'Antigona s'ergueix contra un mon en completa decadencia per aixo enten que la seva mort constitueixi l'actitud mes digna; no nomes compleix amb els seus valors personals d'enterrar el seu germa, sino que mante la transpacencia del ser en una societat corrupta a on entren en conflicte la llei divina i la terrenal. Anouilh presenta una nova concepció del desti on aquest no es determina per la Parca, si no per les condicions i funcions exercides en la societat. Ell actualitza el mita des de aquesta perspectiva: el reflexe dels problemes quotidians de un mon on la mort es la unica solucio per evitar la corrupció humana.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada