Figures retòriques

Al·literació: Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos.

Xoca l’embruix de clenxes arrauxades
amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes.

 

Antitesis: Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.

tindreu els ulls vessant
i les mans buides!

 

Comparació: Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor. 

La pell del mar, de mocadors farcida,
sembla guarnir-se per al nostre comiat. 

 

Epitet: Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, més aviat evidencia i ressalta una característica coneguda per tothom.

Les més humils engrunes
no fóren un regal?

 

Hiperbaton: Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat o la mètrica desitjada. 

Ens sorprèn aquesta essència tova
quan apareix un nou penediment
i treu el pap que la feblesa cova.

 

Hiperbole: Figura que es fonamenta en una exageració evident

Tronen els canons i,
en la distància,
esquitxen tot l’espai
amb les desferres
d’un poble commogut i esporuguit. 

Ironia: Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari creant un efecte de retret o burla. 

heu proclamat al món
la vostra proesa solidària

 

Metafora: Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia. 

Un trau sinuós,
obert al mig d’aquest tapís obscur, 

Personificacions: atribució de qualitats humanes a un objecte inanimat

Las estrellas nos miraban
mientras la ciudad sonreía

Polisidenton: Repetició successiva o freqüent d’una conjunció per donar més força a l’expressió. 

I en tenen per a tot
i no n’abasten gens
i encara en deuen
a qui més estimen.